Oscar Portela

POEMAS
Traducidos al catalan por Joan Navarro

Oscar Portela: marzo acabado del 2006.

Altra Cosa

al meu amic Juan Ruiz de Torres

Jo sóc Mortal

Humà és Altra cosa,

De vegades sóc pròxim als Altres,

D'altres no.

Mort i Amor

Vine a mi ara, així es farà justícia,

Doncs si abans d’hora et vaig anomenar,

I vaig respirar el teu aire en la rosella i en

Cuixes més blanques del desig, ara

Sols en somnis prens la meua veu i parles,

Dius, dictes els batecs del cor

Cansat, rebregat en la teua memòria

I em sostens amb els teus suaus llambrots,

Amb el vent dels bufecs que penetra

Fins el ventre del sexe, jonc

Amarat per la tempesta del temps,

Jo lliurat a tu i les impunes

Fioles del plaer que així es paguen,

Amb soledat i plany, amb buit

I trista orfenesa de l’ànima, que ja no

Té un altre sojorn que mirar-te els

Ulls i saber que en aquests encalmats llacs

Ja buits, hi són els meus morts,

Les nafres que cap Déu va posar en mi,

Sinó l’ànsia d’ÍCAR, de ser més,

Encara més i contenir-ho tot.

Així fou per uns instants, els emmirallaments

Beguts ho confirmen i penetren

Dins meu com ganivetes i l’aigua dolça

Es torna opaca i rància entre els meus llavis,

I posseït per l’amor que mata,

Per la mort que estima dins meu

Més que el No-res doncs és preferible

A no estimar, “estimar el No-res”, la cega

Mort que riu entre els òrgans malalts

I entre els cossos que entrellaçats

Formaven l’Eternitat d’un temps

Que es deslliga dejorn ara,

Que ja no espere, que ja no espere

Els Miracles de la Sort que són

Sols palmeres sense dàtils ni fulles d’aquest

Desert aombrat ja,

Quan encara la meua ombra es projecta

En l’altre i busca recer en unes dolces

Mans que sols són presons, ombres

Del passatger del no-res, projeccions

De l’ocell de l’Absència que encara

Canta en els somnis, que encara diu en

Els somnis, amor que mates,

Culmina’t en les meues hores, fes de mi

La teua renúncia i renuncia, com en la Creu

Vas renunciar a aquest Altre que sóc jo també

Enmig de tenebres, ara, ara, mentre

Canta al cel l’astre que la nit llueix i

Santifica amb les dolces esperes i belles

Aromes l’ànima condemnada:

Aquesta és l’hora, acomplim el destí

Que la paraula anuncia.

Corrientes, Argentina 13 de març del 2006

Oscar Portela, nacido en la provincia de Corrientes ( República Argentina) el 5/13/50, es considerado hoy por las más importantes voces de la literatura de su país, como una de las más potentes voces de la poesía y el pensamiento latinoamericano. Administrador Cultural, ha ocupado importantes funciones en su provincia y ha integrado por dos periodos consecutivos la Comisión Directiva de la Sociedad de Escritores de la Argentina, presidente de la misma entidad en su Provincia, Director de revistas como Tiempo y Signos, entre otras, es y a sido Asesor de Cultura de la Honorable Legislatura de la Provincia de Corrientes. Doce títulos de su obra poética editadas (Senderos en el Bosque, Los Nuevos Asilos, Memorial de Corrientes, La Memoria de Láquesis, etc), y obras ensayísticas en las que se ocupa preferentemente del pensamiento filosófico contemporáneo, (Nietzsche sonámbulo del día), le han valido la consideración de importantes pensadores de su país.

Ha publicado en España, México, Venezuela, Paraguay, y casi todos los medios de prensa de la Argentin y dictado conferencias en España, Paraguay y provincias Argentinas. Asimismo es especialista en critica e historia del cine y es autor de letras de obras musicales en su mayoría inéditas.