Desconfinar el cor

 

IRMA ESTOPIÑÀ


Desconfinar el cor

treure-li de les seves pedres

la pell dura

fins només quedar-n’hi

l’escama dels temps

on persistíem

presos

en l’obscur secret de la incertesa

 

Desconfinar el cor

deixar-ne caure els seus obstacles

com en una sensualitat de somni

fins a recordar el miracle impostor

els grans ocells

sobrecarregats

a les espatlles

 

El cor cau de pedra

desconfinat

intentant rebrotar

en el sentit viu d’una flor.


Desconfinar o coração

tirar das suas pedras

a pele dura

até restar a escama dos tempos

de onde nos afincávamos

presos

no escuro segredo da incerteza

 

Desconfinar o coração

deixar cair os seus obstáculos

numa sensualidade de sonho

até lembrar do milagre impostor

e daqueles grandes pássaros

sobrecarregados

nos ombros

 

O coração cai de pedra

desconfinado

tratando de rebrotar

no sentido vivo de uma flor